Recollim vivències de migració. Entrevista a Mari Acosta

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Catalunya.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.

Entrevista a Mari Acosta realitzada per Jordi Vila

L’entrevistada es diu Mari Acosta i és la més gran dels sis germans d’una familia originària de la Isla de la Palma de Gran Canària. Ha emigrat dos cops a Catalunya: el primer per cursar la carrera de farmacèutica a Barcelona, oportunitat que no tenia al seu lloc d’origen. Va estar a Catalunya de l’any 1972 al 1976 i després va tornar a les Canàries. El segon cop va venir per motius personals l’any 1982 i ja s’hi va quedar.

Abans d’emigrar de les Canàries per segon cop, la Mari treballava en una farmàcia de Santa Cruz de Tenerife, un cop aquí, instal•lada en una masia del terme d’Oristà, es va trobar que a Sant Feliu Sasserra no hi havia farmàcia i ho va veure com a una oportunitat per treballar aquí del que sempre li havia agradat. Va aconseguir obrir la farmàcia del poble prop d’un any després d’arribar i en l’actualitat encara n’és la propietària.

Destaca que mai va patir grans dificultats per integrar-se ja que quan estudiava a Barcelona compartia facultat amb alumnes de procedències molt variades mentre que quan va venir per segon cop la gent del poble la va acollir molt bé.

Pel que fa al cost personal de la immigració, la Mari em va comentar que sentia nostàlgia i un cert sentit de culpabilitat per haver marxat sense els seus germans petits. La veritat és que la seva intenció quan va arribar a Catalunya era no enamorar-se de cap català per tal de no haver de patir després o haver de deixar la seva terra natal, no obstant, la vida dóna moltes voltes i no ho va poder impedir.

L’entrevistada està plenament integrada a Catalunya i al poble de Sant Feliu Sasserra, com ho demostra el fet que està ficada en diverses organitzacions locals com poden ser el club excursionista “Els Bandolers”. A part, sempre que pot participa en els diversos esdeveniments que es celebren al poble.

Ja com a conclusió, cal destacar que, encara que en el cas de la Mari no es vegi molt reflectit, els immigrants acostumen a tenir una vida molt difícil i dura als seus llocs de destí. Hem de pensar que les persones, quan emigren d’un lloc, ho fan gairebé sempre perquè les condicions en les que viuen a les seves regions d’origen disten molt de ser òptimes i es veuen obligats a buscar un canvi d’aires per afavorir els seus interessos i els de les seves famílies. Dit això, crec que tots hem de reflexionar sobre la visió que tenim d’aquestes persones. Les migracions no són dolentes. És clar que, com gairebé tot a la vida, tenen els seus avantatges i els seus inconvenients, però hem de ser conscients que molts dels immigrants s’han vist obligats a canviar de vida per tal de buscar un futur millor i que no venen amb la intenció de malmetre ni les condicions de vida de les persones dels llocs de destí ni tampoc la seva cultura, com se’ns vol fer creure des d’algunes plataformes.

Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç 
Entrevista amb Mari Acosta (1a part)
Entrevista amb Mari Acosta (2a part)