Recollim vivències de migració. Entrevista a Antonio Murillo

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Osona.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.

Entrevista a Antonio Murillo realitzada per Paula Castañé

Antonio Murillo Zamorano, va néixer a La Granjuela, un municipi de la província de Còrdova a la comunitat autònoma d’Andalusia. Quan va arribar tenia 17 anys. Va arribar el 25 de Març del 1966. Aquesta data correspon a el segon corrent immigratori que es va registrar entre 1950 i 1975. Durant aquests anys van arribar prop d’un milió i mig de persones procedents, sobretot, de la zona meridional de la península Ibèrica, amb una important immigració andalusa, tot i que també hi hagué força immigració extremenya i gallega. Aquesta onada va contribuir a fer que la població catalana passés de tres milions d’habitants a sis. 

Les causes de la seva immigració va ser per reagrupament familiar, això vol dir que un conjunt de familiars de les persones immigrades i amb permís de residència que es reuneixen amb els seus cònjuges o fills al país que els ha acollit. 

En el cas de l’Antonio, el seu pare era secretari de l’ajuntament, i en aquells anys els destinaven a diferents punts d’Espanya, i el seu pare va demanar molts pobles i al final el van destinar a Prats de Lluçanès. Antonio es va quedar al seu poble natal amb la seva mare i la seva germana, i quan el seu pare va aconseguir un lloc per viure, ell, la seva mare i la seva germana van venir cap a Catalunya. Per arribar a Catalunya, van venir amb tren, van tardar 3 dies, quan van arribar van anar a Berga, ja que hi tenien uns familiars, i un cop van ser a Berga van venir cap a Prats. 

A Prats, l’Antonio va trobar feina, ràpidament, va treballar a una fàbrica del poble, va ajudar un quan temps a l’Ajuntament de Prats i al final va aconseguir una feina fixa al mateix ajuntament, on va treballar fins que es va jubilar. 

Antonio es va casar i va tenir una filla, desprès es va separar. La seva filla va estudiar fins a l’ESO, desprès va decidir no estudiar i començar a treballar. Per tant, en aquest cas no es pot afirmar que hagi funcionat l'ascensor social en les generacions posteriors a la migració. 

Antonio diu que no ha va trobar gaires dificultats en la seva arribada aquí. En un primer moment li va ser difícil adaptar-se al nou idioma, però tampoc li va suposar un gran problema. Durant tots aquests anys que ha viscut i  continua vivint a Prats diu que mai ha tingut cap problema greu per haver vingut d’un altre lloc, tot el contrari, sempre l’han tractat amb molt de respecte, recorda amb especial emoció quan li van fer una festa de comiat quan ell es va jubilar. 

En conclusió, dir que no totes les immigracions són iguals, ja que per exemple, com es pot veure en el cas de l’Antonio, no va tenir gaires problemes per venir i per aconseguir feia. Tot i així, no és una decisió fàcil, ja que deixar gran part de la teva família, dels teus amics, la incertesa de si trobaràs feina, si encaixaràs... I crec que sabent tot això, sabent la càrrega emocional que suposa prendre aquestes decisions, tots hauríem d’ajudar i respectar a totes les persones que venen a millorar o a canviar les seves vides, ja que, potser, al cap d’uns anys serem qualsevol de nosaltres o de la nostra família qui haurà de prendre aquesta decisió.

Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç Entrevista a Antonio Murillo