Recollim vivències de migració. Entrevista a Júlia Garcia Fuentes
Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Catalunya. Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.
Entrevista a Júlia Garcia Fuentes realitzada per Martina Cunill
La Julia Garcia Fuentes va venir d’Alcaudete, Jaén, Andalusia a l’any 1960, aquest any correspon a la segona onada immigratòria del qual van arribar mig milió de persones procedents, sobretot d’Andalusia, Extremadura i Galícia. La Julia va venir amb un tren, anomenat el Sevillano, del qual anava des de Sevilla fins a Barcelona.
Ella venia d’una Espanya rural on hi havia moltes poques possibilitats d'ascensió social, cap a una Catalunya, o s’estava desenvolupant la industria tèxtil i ella buscava una vida millor. Una de las causas per que va venir la Julia es que el seu germà ja estava a Manlleu treballant. Ella va venir amb la seva germana la Mari. Un cop va arribar aquí va trobar feia, treballava en una casa fent feines. La família per la qual treballava la va ajudar molt, ja que la julia havia deixat els seus pares a Andalusia i els trobava molt a faltar. La Julia es va saber adaptar molt bé a Catalunya, ja que, a Manlleu hi havia altres immigrants d’Andalusia, aquets es van concentrar a un territori es van crear uns pisos per els immigrants anomenats «Pisos Garcia».
La Julia es va casar amb l’Enrique Garcia Román, que també venia d’Andalusia i estava vivint a Manlleu. Al cap d’uns anys van tenir al Manel, l’Enrique, la Mari i la Júlia, dels quals tots van estudiar i estan treballant actualment. La Julia un cop va arribar se'n va repentir ja que havia deixat els seus pares a Andalusia. El que més li ha costat es aprendre el català, ja que actualment parla el castellà però entén el català.
Com a valoració final, puc dir que les persones immigrants passen per moments molt difícils, un clar exemple és deixar el lloc on estaven vivint per buscar una vida millor. Per aquesta raó hem d'acceptar als immigrants i tenir empatia amb la història que han tingut al darrera.
Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç Entrevista a Júlia García Fuentes
