Recollim vivències de migració. Entrevista a Maria Concepció Martínez

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Catalunya.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.

Entrevista a Maria Concepció Martínez  realitzada per Roger Plans

Maria Concepció Martínez Frade va néixer a la localitat de Melide al centre de Galícia i va emigrar a Catalunya durant la segona gran onada migratòria (1950-1975) durant la qual molts gallecs, a més d’andalusos i extremenys, van venir a Catalunya degut a l’àmplia oferta de llocs de treball i la necessitat de mà d’obra. 

El procés migratori

L’exemple de la Concha és un cas d’emigració per reagrupament familiar, ja que el seu marit, Manolo Loureiro Silva, havia vingut a Catalunya uns anys abans amb un seu amic perquè havia trobat feina a la farga i un temps després ell va tornar a Galícia per casar-se amb ella i anar tots dos junts a viure a Catalunya. És també un cas de èxode rural, ja que abans de venir ambdós treballaven a la pagesia. Aquest procés va ser molt comú als territoris espanyols tradicionalment rurals els quals van patir un descens demogràfic i un envelliment de la població, perquè generalment els emigrants són la gent més jove.

Un cop aquí en Manolo i la Concha es van posar a viure a un pis que els hi cedia l’empresa de la La Farga la Cambra, siderúrgica on treballava en Manolo. El fet de tenir un pis els permetia una estabilitat que no tots els immigrants tenien. La Concha es va posar a treballar a una empresa tèxtil en la qual la majoria de treballadors també eren d’origen immigrant la qual cosa va suposar que pràcticament en cap moment se sentís discriminada perquè les seves companyes de feina compartien les arrels amb ella. El fet que el sector tèxtil estigues en auge va provocar que hi hagués la necessitat d’incorporar molta mà d’obra la qual provenia de fora de Catalunya perquè aquí no n’hi havia suficient. 

Una altra característica d’aquest tipus d’emigració entre territoris del mateix estat és el fet que no hi ha problemes amb els papers. 

En arribar aquí la parella no tenia cap familiar, ja que els parents més propers es van quedar a Galícia. Però amb el pas dels anys van formar una família al tenir una filla, la qual va tenir dues filles. Aquestes ens mostren un clar cas d'ascensió social, ja que la filla de la Concha, la Sònia va poder estudiar una carrera, concretament magisteri i comprar-se una casa, passant a formar part de la classe mitjana.

Els costos personals

Cal destacar a més que la Concha sempre explica que ella entenia que era una forestera i que per tant era ella la que s’havia d’adaptar als costums i maneres de fer del territori i no viceversa, un exemple és que ràpidament va aprendre el català.

Finalment com a conclusió, vull destacar que per la Concha el fet d’emigrar no li va comportar molts costos personals ja que a tingut la sort de poder mantenir el contacte amb la seva família gallega i n’ha creat una de catalana amb la seva filla, el seu gendre i les seves netes. Tot i això destaca com a dificultat que al principi el contacte entre ella i la seva família era més difícil que actualment perquè era per carta i exposa una mala experiència personal en la qual no va poder assistir a l’enterrament de la seva tieta perquè quan va rebre la carta que l’informava de la seva defunció la tieta ja era enterrada.



Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç  Entrevista a Concepció Martínez