Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Quan parlem d’un Parc Nacional, generalment parlem d’ecosistemes poc alterats, tant a nivell geològic com de flora i fauna. Això és gràcies a la prohibició de realitzar-hi activitats econòmiques (tot i que pot haver-hi alguna excepció). Els Parcs Nacionals tenen un alt valor ecològic. A Catalunya l’únic Parc Nacional que hi trobem és el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que va ser declarat com a tal el 1955 i, a diferència dels Parcs Naturals, es regeix per les normatives estatals.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici consta de 10.230 hectàrees situades a terres lleidatanes, més concretament al terme municipal d’Espot, situat entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça.

Aquest parc té dos tipus de relleu, formats per materials diferents: el granit i la pissarra. Aquests materials ja hi eren a l’era primària, i durant l’era terciària es van aixecar; el granit donant lloc a les arestes i les crestes més punxegudes, i la pissarra donant lloc als relleus més arrodonits. A l’era quaternària es van modelar les formes: els glaciars van excavar el sòl de granit, formant conques que es van omplir d’aigua formant llacs un cop el gel es va fondre, i posteriorment la força de l’erosió fluvial va acabar dibuixant les clàssiques valls en forma de U.

La vegetació que hi trobarem pertany al d’una regió boreoalpina. Per tant a la part alta, que coincideix amb l’estatge subalpí, hi trobem arbres d’escorça gruixuda i amb branques disposades horitzontalment o obliqües cap al terra per evitar l’acumulació de neu.

A més a més, s’observen diferències entre la vegetació de la part solana i l’obaga.

A la part solana hi ha elements de la vegetació mediterrània: la farigola, l’argelaga, el pi roig.

A la part obaga hi trobem arbres més resistents al fred: el pi negre i l’avet.

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici va ser declarat Parc Nacional el 21 d’octubre de 1955.

Es va voler establir com a Parc Nacional perquè representa tots els ecosistemes de l’alta muntanya (podríem dir que hi podem trobar diferents ecosistemes a les diferents altituds) i constitueix una magnífica mostra de l’acció de les glaceres del quaternari. A més a més hi trobem una flora i fauna amb moltíssima diversitat, ja que hi podem trobar espècies artic-alpines úniques a la península Ibèrica i fins i tot algunes relíquies de l’època terciària. Per tot això es va decidir que aquest parc s’havia de protegir, per evitar que l’home banalitzes aquest paisatge tant únic al nostre país. 

Per veure la presentació, cliqueu aquí