Recollim vivències de migració. Entrevista a Sanela Selmovich. Immigrant de Bòsnia.
La Sanela Selmovich va marxar el 1993 de Bòsnia, el seu país natal. Amb tan sols sis anys d'edat, va haver d'afrontar la dura guerra de Bòsnia i Hercegovina i arribar com a refugiada de guerra a Barcelona. Actualment té trenta-quatre anys i està vivint a Torelló.
A Bòsnia la Sanela tenia la seva vida, els seus amics, avis, tiets... però els va haver de deixar enrere per fugir de la violenta situació que s'estava vivint al seu país. A principis de la dècada del 1990, tres estats dels sis que formaven part de Iugoslàvia van decidir independitzar-se: Eslovènia, Croàcia i Bòsnia. El 1992, Bòsnia va convocar un referèndum i va proclamar la independència, el que va portar a una guerra civil entre els bosnis partidaris de separar-se (bosni-croates) i els que apostaven per quedar-se dins de Iugoslàvia (serbi-bosnis). Aquest conflicte es coneix com la Guerra dels Balcans (1991 - 1995), on van morir més de 130.000 persones i dos milions van haver de fugir, entre ells la Sanela.
Als sis anys, es va veure obligada a marxar del seu país ja que la seva mare volia un futur millor per tota la seva família. Quan van sortir de Bòsnia, van anar a un camp de refugiats a Croàcia, on hi havia “metges sense fronteres”, una associació d’ajuda a víctimes de guerra, persones perseguides pel sexe, religió, etc., que li van donar la possibilitat de viatjar a Barcelona per poder operar-se de la linfangioma orbitofacial, un tumor a l’ull. Així doncs, es van traslladar a Barcelona i la Sanela va anar directament a l’hospital de la esperanza.
L'adaptació a Catalunya, tal com diu ella, va ser bona i ràpida. Tot i ser molt petita i estar en un lloc completament nou, afirma que es va sentir molt ben acollida i va rebre molta ajuda per part de tothom. A més afirma que en ser tan petita no pensava a integrar-se o no, i era un moment de la seva vida on buscava seguretat i fugir d'un lloc amb guerra. Tot i això, sentia molta por i inseguretat en arribar a un país que no coneixia de res, no sabia l'idioma... sentiments que va haver d'afrontar i superar.
Aquí va estudiar magisteri infantil, un CFGS i un TEI. Avui dia, la Sanela continua vivint a Catalunya i, tot i marxar molt petita de Bòsnia, troba molt a faltar el seu país. El menjar, els amics, la família... són coses difícils d'oblidar. Tot i això, ella està feliç i creu que Catalunya és el seu lloc. Aquí ha format una família; va conèixer al seu marit a Girona, fa tretze anys. Van estar vivint dos anys a Banyoles per temes de treball i més endavant van decidir comprar una casa i anar a viure a Torelló, on es van casar i van tenir dos fills. Tot i trobar a faltar el seu lloc natal, té molt clar que es vol quedar aquí, amb el seu home, els seus fills i la seva feina.
La Sanela és una dona que a agut d'afrontar i superar moltes coses al llarg de la seva vida, però per sort ha trobat un país on s'ha pogut adaptar molt bé i formar una família i ara viu feliç i trenqui-la a Catalunya. L'experiència de la Sanela m’ha permès veure i entendre com de difícil i dur es el fet de deixar el teu país, els teus amics, tot el que tens a casa teu i fugir a un lloc totalment desconegut.
