Recollim vivències de migració. Entrevista a Sofia Morán. Immigrant de Venezuela.

Migrar significa marxar de casa teva, deixar enrere el teus país o regió d'origen per començar de nou la teva vida a un altre lloc. Malauradament hi ha moltes persones que cada any han de marxar de casa seva, ja sigui per les males condicions laborals, la falta de recursos, o per la situació sociopolítica que es viu al seu país. En relació amb aquest últim punt, i per tal d’entendre de primera mà què suposa emigrar del teu país, el passat dissabte 10 d’abril, la Sofía Morán Rodríguez, immigrant veneçolana que viu a Catalunya, em va explicar la seva experiència.

La situació socioeconòmica de Veneçuela en aquest moment és molt complicada. La Sofia i la seva família es van veure obligats a marxar de casa seva, perquè als seus pares, entre d’altres coses, els preocupava la formació acadèmica i les possibilitats laborals de la seva filla petita -la Sofia- l'única que encara havia de començar estudis universitaris. De manera que a l’any 2017, el seu pare va emigrar cap a Espanya, va escollir aquesta destinació perquè ja tenia familiars que hi vivien. En un primer moment es va instal·lar a Ripoll, on va trobar feina de tècnic de maquinària, uns mesos més endavant va anar a parar a Olost, on va aconseguir feina com a tècnic de màquines a la fàbrica de Casa Tarradellas, on encara treballa actualment. Amb lloc on viure, i feina estable,era el torn del reagrupament familiar, així que a inicis del 2018 la Sofia, juntament amb la seva mare i la seva germana van emprendre el vol, fins al Lluçanès. Més endavant van tenir la possibilitat de llogar un pis a Prats on van viure aproximadament un any, tot i que actualment resideixen a Vic. La seva germana treballa com a higienista dental a Barcelona, la seva mare, tot i que és infermera, no exerceix aquesta professió i ella està estudiant segon de Batxillerat a l’Institut Castell del Quer.La Sofía descriu el seu procés d’adaptació com a una mica complicat, ja que la cultura, el clima i la llengua dels dos països són molt diferents. Comenta que al principi no entenia el català, però que de seguida va entendre que aprendre’l a parlar i escriure li suposaria molts avantatges, així que amb tres mesos ja el tenia ben après. Comenta que el xoc cultural és important, i que la gent aquí no és tan oberta i confiada com a Veneçuela. Des d’un inici encaixar li va ser complicat perquè aquí la vida continuava però ella començava de nou; tot i que a poc a poc va anar fent amigues i amics, i ara es troba totalment familiaritzada amb tothom. En relació a l’actitud dels europeus envers els immigrants, explica que en alguns casos el comportament de les persones quan veuen algú amb un color de pell que no és el blanc, és diferent, és a dir que ha patit algunes situacions desagradables.

Davant les possibilitats de futur, la Sofia explica que en aquests moments no tornaria a viure a Veneçuela durant un període llarg de temps, tot i que troba molt a faltar la seva família i moments viscuts allà; ja que considera que actualment a Catalunya, pot tenir un futur millor. Finalment descriu el seu procés de migració com a “Alts i baixos”, ja que evidentment deixar enrere el teu país d’origen, per començar de nou, no és fàcil, tot i que ella valora positivament el canvi, i creu que tant a nivell personal com a la seva família, els ha ajudat a créixer i a madurar com a persones.