Aprenem a descriure un paisatge

Des de l'assignatura de Geografia vam aprendre a descriure un paisatge. 

Per tal de fer-ho més fàcil, primer vam estudiar el medi físic de Catalunya de manera teòrica: el relleu, les xarxes hidrogràfiques, el clima, la vegetació... Un cop vam tenir el marc teòric, vam anar a fer dues classes a l'exterior per tal de consolidar més els conceptes. A la primera, vam agafar uns llibres de vegetació i vam anar a davant del Grau per fer la classe sobre vegetació a l'aire lliure. La segona, ens va servir per identificar nosaltres mateixos les diferents unitats de relleu, per això ens vam desplaçar fins a Lourdes. 

Una de les activitats que vam realitzar va ser a partir d'un mapa de Catalunya en que es diferenciaven els diferents climes, basant-nos en tots els conceptes teòrics, identificar quina vegetació, relleu i caracteristiques climàtiques tenia cada zona. 

Al cap d'uns dies, va venir la Judit Perarnau, tècnica de desenvolupament rural del Consorci del Lluçanès, per tal d'explicar-nos la Carta del Paisatge i la seva importància. 

Totes aquestes activitats ens van capacitar per tal de descriure qualsevol paisatge de Catalunya nosaltres mateixos.

Descripció de la Plana de l'Empordà des del Montgrí, a l'Alt Empordà. 

Aquesta fotografía correspon a la Plana de l'Empordà, situada a la part Nord-Est de Catalunya, a les comarques de l'Alt i Baix Empordà.

Aquesta plana es troba acotada per diferents uintats de relleu, al Nord hi trobem el Pirineu Axial, al Sud-Oest la Serralada Transversal, al Sud la Serralada Litoral i a l'Est el Mar Mediterràni.

Plana de l'Empordà des del Montgrí. Alt Empordà

A primer terme podem observar un paisatge ple de camps de conreu, el que podriem denominar com a paisatge agroforestal, però també podem veure que està antropitzat i urbanitzat, per tant, podem classificar-lo com el mosaic paisatgístic actual. Per tant, podem dir que en part s'ha banalitzat el valor original d'aquest paisatge.

A segon terme, si ens centrem en la vegetació, podem dir que la vegetació que trobarem en aquesta zona correspondrà a la regió biogeogràfica mediterrània, la qual correspon a l'estatge basalt. Aquesta vegetació correspon a la d'un paisatge de terra baixa, i està formada per pinassa o pi blanc, màquies, suredes i, en el cas que sigués un bosc secundàri, estaria format per pi blanc o pinassa. Aquest tipus de vegetació es caracteritza per ser de fulla escleròfil·la, és a dir, de fulla petita o en forma d'agulla per evitar l'evapotranspiració i així suportar les caloroses temperatures de l'estiu.

La Plana de l'Empordà forma part de la regió fisiogràfica de la Regió de la Tramuntana, a la Catalunya Seca, el que caracteritza la zona per una baixa pluviometria. El clima correspon al mediterrani litoral, definit per estius calorosos i hiverns suaus. Aquest fet és per l'efecte regulador del mar que evita que la temperatura s'elevi molt a l'estiu i disminueixi en excés a l'hivern. Aquesta regulació de la temperatura evita que l'amplitud tèrmica sigui molt elevada. A més a més la pluviometria anual és inferior a 700 mm. 

Aquesta plana es troba a la conca hidrogràfica del riu Ter, riu que pertany a la xarxa hidrogràfica pirineu-mediterrani i el vessant mediterrani. El Ter es caracteritza per ser un riu curt i cabalós, amb màximes a la primavera i la tardor, corresponent a l'epoca de plujes i fossa de neu. El seu curs és pluvio-nival i a l'estiu presenta un important estiatge tot i que no acaba quedant sec del tot.

Els materials que formen la Plana Litoral són materials tous sedimentats durant l'orogènia herceniana, sobretot argiles provinents de la sedimentació fluvial.

DECRIPCIÓ D'UN PAISATGE D'ALTA MUNTANYA

Es tracta d'un paisatge que pertany a la unitat de relleu del Pirineu Axial. Concretament es tracta d'una vall provocada pel pas d'un riu. Pertany a la regió fisiogràfica pirinenca i a la regió biogeogràfica boreoalpina.

Esterri d'Àneu. Pallars Sobirà.

En primer pla, s'observa una superfície plana amb diversos elements antròpics com una població o vies de comunicació. En relació als extrems de la imatge es troben muntanyes que configuren la vall; al fons es comencen a veure els que serien els cims de la serralada pirinenca axial dels quals en destaquen la Pica d'Estats i el Puigmal, els quals es van formar durant l'era Paleozoica i on per tant hi predominen els materials durs com pissarra, llicorella, o granit, els quals no són modelables sinó que s'han anat escapçant al llarg dels anys degut el gel. 

Pel que fa a la vegetació, ens trobem davant d'un paisatge d'alta muntanya de l'estatge alpí (+2.300m) i subalpí (entre 1.600 i 2.300 metres) a les zones més baixes, i nival a dalt dels cims amb més altitud, fet que significa que s'hi pot trobar vegetació perenne acicular, formada per espècies arbòries com avets, bedolls, i pi negre a les zones de les valls i muntanyes de menys altitud, i prats alpins o zones de les valls i muntanyes a l'estatge alpí i nival, respectivament. També és troba pi roig, particular del bosc secundari, degut a la degradació del paisatge, degut a l'acció antròpica, i la reducció del bosc primari. Aquesta vegetació està marcada pel clima.

Al Pallars Sobirà, hi ha un clima mediterrani d'alta muntanya, amb estius frescos i hiverns molt freds, amb força amplitud tèrmica. Pel que fa a la pluviometria, a la zona hi cauen més de 1.200 mm anuals de precipitació, la qual d'octubre a maig cau en forma de neu. Aquest clima ve condicionat per la llunyania amb el mar, l'altitud, i els vents provinents de l'Atlàntic. Això provoca que la vegetació sigui apta al fred i la neu.

En cara que a la imatge no s'observi, al Pallars Sobirà, hi neix la Noguera Pallaresa un afluent del riu Ebre, és a dir pertinent a la xarxa hidrogràfica Pirineus-Ebre de vessant Mediterrani, de la qual també en són afluents el Segre i la Noguera Ribagorçana. Tots aquests rius tenen un règim pluvionival.