Recollim vivències de migració. Entrevista a Sole Guerra d'Olost.
Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Osona. Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.
Entrevista a la Sole Guerra realitzada per Núria Coma
La Consolación Guerra va venir d’un poble de Cantabria, Potes. Va arribar a Catalunya el 1991 amb el seu home i els seus dos fills, el Rubén que tenia d’un any i l’Oscar que en tenia dos. La Sole va venir el 1991, i com que aquest és un cas molt particular no el podem classificar en cap de les tres onades d’immigració a Catalunya.
La Sole i la seva família van venir amb cotxe, i la raó per la qual van venir va ser econòmica. La Sole i el seu home tenien una granja de vaques a Potes i a través d’uns compradors de vaques de Prats de Lluçanès els hi va arribar la noticia que a Olost es buscava personal per a gestionar a una granja.Així que, la Sole i el seu home van valorar la possibilitat de venir a treballar aquí, i després de veure que els hi aportaria més beneficis van decidir emigrar. La Sole considera que la seva immigració va ser fàcil ja que quan van arribar a Catalunya ja tenien la feina i, per tant, un sou assegurat.
L’única dificultat amb què es van trobar quan van arribar aquí a Catalunya va ser l’idioma, però tot i així, tothom els hi va posar molt fàcil per poder-se comunicar i mai van tenir cap problema amb ningú. Un cop instal·lats a Olost, per tal que els fills aprenguessin el català ja els van portar a la llar d'infants i la seva adaptació va ser molt ràpida i fàcil.
La Sole i la seva família de seguida es van trobar molt bé a Olost. Aquí, a Catalunya, van créixer els seus fills, que actualment tots dos tenen parella, tota la família s’ha adaptat molt bé al poble, als seus costums i a la seva gent. Els seus fills han pogut estudiar i tots dos treballen, un és fuster i l’altre és encarregat en una granja de porcs.
La Sole i el Xano (el seu home) van començar treballant a una granja, però poc després, a l’estiu van agafar el bar de les piscines d’Olost i al cap d’uns anys, al veure que els hi agradava més el món dels serveis que el fet de treballar en una granja, van agafar el Bar Esport, el qual ja fa més de 4 anys que porten. Així doncs van passar de ser treballadors assalariats a ser emprenedors.
La valoració general que fa la Sole del fet d'haver migrat de Cantàbria a Catalunya és totalment satisfactòria. I afirma que no canviaria res del què ha fet durant els anys que han estat a Catalunya.
Malgrat sentir-se tant bé a Olost, la Sole assegura que sempre es troba a faltar la família. És per això que cada any viatgen fins a Cantàbria a veure la seva.
Després d'haver realitzat aquesta entrevista crec que aquest és un clar exemple per veure que la immigració en un país no causa cap mena de problemes, tot el contrari. Per tant, com a societat hauríem de replantejar la nostre visió cap als immigrants.
Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=UW-nXDGTOGU
