Recollim vivències de migració. Entrevista a Ilyas Azzarouali

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Osona.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.

Entrevista a Ilyas Azzarouali realitzada per Joan Casas 

Ilyas Azzarouali, juntament amb la seva família, va emigrar de Marroc a Espanya, durant la 3ra onada migratòria que comprèn els anys entre el 1998 i el 2010. Més concretament, va ser a l’any 2000, quan l’Ilyas tot just tenia 8 anys.



Al llarg d’aquests anys, a Catalunya es produeixen corrents migratòries procedents de diferents parts del món, especialment del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est. Gràcies a les quals, Catalunya aconsegueix arribar als 7.500.000 habitants.

Com es pot veure al gràfic, la població estrangera augmenta significativament fins al 2007. En aquesta data, la tendència es reverteix. La crisi provoca que el saldo migratori es torni negatiu a partir del 2012, a causa de la tornada d’una part de la immigració als països d’origen i l’emigració de catalans a l’exterior.

Les conseqüències d’aquesta onada d’immigrants per Catalunya es resumeixen en: un augment de la població i creació de riquesa, però amb la necessitat de crear més infraestructures i serveis (sobretot educació i sanitat). A més, es van fer protocols perquè l’acollida sigui convenient, i per tal d’evitar la segregació social.

L’Ilyas, tal com explica a l’entrevista, va venir del Marroc, un país menys desenvolupat que Espanya, i on la gent d’allà té menys possibilitats de progressar econòmicament. Aquesta, és la causa principal per la qual la seva família va decidir emigrar.  Ja que l’accés a la universitat i a un lloc de treball digne és molt més fàcil en un país desenvolupat com és Espanya, que no pas en un de no tant desenvolupat com el Marroc, o almenys en aquells inicis de mileni.

Primer va ser el seu pare, que va venir per buscar feina i millorar en les seves condicions de vida, i va ser llavors, al 2000, quan es va produir el reagrupament familiar, i l’Ilyas i la seva mare van venir cap a Catalunya, per millorar també les seves condicions de vida i agrupar-se amb el pare. Per fer-ho, van viatjar per carretera fins al Mar Mediterrani, que el van travessar amb vaixell, i de nou, amb transport públic fins a Catalunya.

Un cop aquí, s’ha educat amb els ensenyaments obligatoris primer, el batxillerat després, i finalment ha fet diferents graus universitaris de psicologia. Gràcies a aquest accés a la universitat que potser allà al Marroc no hagués pogut tenir, pensa que ha ascendit socialment i econòmic. I per tant, que els seus descendents tindran una posició social igual o millor que la seva.

Tot i així, troba que hi ha hagut un cost personal, d’aquesta migració, ja que s’ha allunyat de la cultura marroquina que l’havia acompanyat en els seus primes 8 anys de vida, i també d’una bona part  de la família, ja que ha deixat al marroc a avis, àvies, tiets, tietes, cosins i cosines. Tot i que sovint viatgen a Marroc per trobar-se amb la família.
També és cert, que viure a Catalunya li ha permès fer-se seva la cultura d’aquí, i tal com diu a l’entrevista, es sent més d’aquí que no pas d’allà.

Pel que fa a la implicació de l’Ilyas a la zona de destí, és a dir, Catalunya, va aprendre la llengua, per tal d’integrar-se amb la societat catalana, ja que la llengua era una barrera, una dificultat a superar. A més, segueix les tradicions catalanes. En tenim l’exemple a les fotografies que es mostren.
Però a més a més, l’Ilyas, ha participat activament a la UCFR d’Osona, la Unitat Contra el Feixisme i Racisme de la comarca de la plana. En aquesta associació l’Ilyas ha realitzat campanyes contra el racisme a Osona, a través de xerrades, presentacions i manifestacions, entre d’altres.

Com a conclusió, en la gran majoria dels casos, com ho exemplifica l’Ilyas, els emigrants són persones que busquen una millora personal en la societat, és per això que canvien de residència. Molts cops, fins i tot ho deixen tot al país d’origen (família, feina…) per arribar al país de destí i començar una nova vida, amb el desig de prosperar, sobretot econòmicament. Tots un moment o altre podem ser immigrants, ja sigui per qüestions econòmiques, ideològiques o polítiques, per tant, com a societat, hem de millorar la forma de veure i conviure amb els immigrants, i aquests s’han d’integrar al lloc on emigren, que és responsabilitat seva, però també és feina dels qui ja habiten a la zona, facilitar aquesta integració.


Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç  Entrevista a Ilyas Azzarouali