Recollim vivències de migració. Entrevista amb Dolors Cabrera

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Catalunya.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori.

Entrevista a Dolors Cabrera  realitzada per Laura Solanich

La Dolors Cabrera va traslladar-se de Jaén (Andalusia) a Berga (Catalunya) l’any 1950. Aquest any correspon a l’inici del segon corrent immigratori el que es registrà entre 1950 i 1977. Durant aquests anys, van arribar prop d’un milió i mig de persones procedents, sobretot, de la zona meridional de la península Ibèrica, amb una important aportació andalusa. Aquesta nova onada va contribuir a fer que la població catalana passés de tres milions d’habitants a sis.

La Dolors tenia cinc anys quan la seva família va decidir anar a viure a Berga. El seu pare s’havia traslladat prèviament a Catalunya, concretament el 1947, i en el moment en què el pare de la Dolors va trobar una feina i un habitatge estable, va anar a buscar a tota la seva família a Jaén, ja que, d’aquesta manera, els hi assegurava un nivell de vida superior. Podem afirmar doncs que la Dolors va venir a Catalunya per reagrupament familar. Durant aquells anys, tal com ens ha afirmat l’entrevistada, en l’Espanya rural, hi havia molt poques possibilitats d'ascensió social, ja que la situació laboral era força precària. Així doncs, la causa principal de la immigració de la Dolors va ser econòmica. Catalunya, en aquells moments, els hi assegurava un futur millor. Tal com ens ha explicat la Dolors, Catalunya va oferir un gran ventall de possibilitats laborals a la família de l’entrevistada, així doncs, no va resultar difícil per al seu pare trobar una feina estable i un habitatge per a tota la família. 

L’entrevistada va formar una família a Catalunya, ja que es va casar amb un home català amb el qual van tenir una filla. La filla ha estudiat i actualment està treballant de modista i dissenyadora. Així doncs, els descendents de la Dolors tenen una posició social millor. És un exemple de l'ascensor social que s'ha donat durant el s. XX, ascensor que ha permès que els fills dels immigrants provinents de les classes rurals o obreres hagin pogut situar-se en les classes mitjanes.  

Per a la Dolors, la immigració no va suposar cap cost personal , ja que com ja s’ha esmentat anteriorment, no va deixar enrere a cap familiar i en tot moment es va sentir integrada i acceptada a Catalunya. Ara bé, tal com es pot visualitzar en el vídeo, l’entrevista manté algunes tradicions andaluses. 

Com a valoració final, penso que no ha de ser fàcil per a les persones migrants deixar el seu lloc d’origen, totes les emigracions suposen un cost personal, ja sigui per l’enyorança dels familiars més propers o per tots els costums que es deixen Laura Solanich enrere del país d’origen. Així doncs, hem de ser conscients de totes aquestes dificultats, i intentar empatitzar amb totes les persones immigrants. Sovint, per aquestes persones, la immigració és l’única opció per a sobreviure, per tant, aquestes s’han de sentir acollides per a la gent del país que han immigrat i han de poder gaudir de les mateixes oportunitats i drets que les persones del propi país. 

Podeu visualitzar l'entrevista fent clic en aquest enllaç Entrevista a Dolors Cabrera