Geografia més enllà de les pau

Entrevista a Gil Salvans,  tècnic de riscos ambientals de l'Ajuntament d'Olost  escrit per Mariona Coma  El passat 19 d’octubre del 2020, des de la matèria de geografia, es va fer una entrevista a Gil Salvans, regidor de sostenibilitat i medi ambient de l’ajuntament d’Olost, amb l’objectiu d’esbrinar quins són els riscos ambientals més freqüents del territori i què es fa per prevenir i actuar davant d’aquests. A Olost, es poden trobar diferents riscos ambientals, alguns de més o menys freqüència. D’una banda hi podem trobar riscos de tipus meteorològic, com poden ser les onades de calor, produïdes a l’estiu, les quals es combaten oferint a la població serveis per minimitzar la seva afectació; i també onades de fred a l’hivern com nevades, o sobretot glaçades, amb les quals es dur a terme un pla de prevenció abastint a la població amb sal a les carreteres, i netejar les vies de transport amb tractors, i altra maquinària. D’altra banda, també hi ha períodes de sequera, que...

Entrevista a Marisa Borrós, secretària de l'Ajuntament d'Oristà escrit per Nàdia Huix  Oristà és un municipi del Lluçanès molt vulnerable envers determinats riscos com el risc de patir una nevada (caracteritzat per talls de carreteres i/o aïllament de part de la població) i el risc d’incendi forestal (risc antròpic caracteritzat per la devastació de masses forestals, la pèrdua del valor del paisatge i la destrucció d’habitatges i altres béns patrimonials). Per això cal tenir plans de prevenció i actuació, ja que cal poder fer front a aquests riscos quan sigui necessari. Tot i que hi ha altres riscos (com per exemple les inundacions, els temporals de vent, els moviments de vessant, etc) que no són tant freqüents en aquest municipi, també cal tenir coordinar efectius i tenir clares mesures d'actuació per a poder fer-hi front, ja que aquestes poden ser necessàries en algun moment.

De nou, la conferència Viure en Pau amb la natura i ja en van tres!!!  ALUMNES GEOGRAFIA // El passat 30 de gener, va celebrar-se el dia escolar de la no-violència i pau commemorant la mort de Gandhi, el líder pacifista indi que va ser assassinat per un membre d’extrema dreta fa 72 anys. Des de l’institut, any rere any, en aquestes dates, s’organitzen unes xerrades per tal de conscienciar-nos una mica més en la no-violència i la pau. Vam comptar amb la presència d’Amical Mauthausen, la presentació del treball de recerca sobre la insubmissió relacionat amb la pau i la no-violència de l’Eudald Rovira, alumne de 2n de batxillerat amb una posterior conferència amb dos insubmisos, la xerrada a càrrec de Pallassos Sense Fronteres o la del refugi d’animals de Camadoca.  Els alumnes de geografia de 2n de Batxillerat a més de ser receptors d'aquestes xerrades, vam prendre un paper més actiu i vam realitza unes presentacions orals per a l'alumnat de 1r a 3 d’ESO s...

Visita de les professores de la Vall de Boí  Crònica escrita per Alba Garet. Abril de 2019 El passat 30 d'abril les alumnes de l’assignatura de geografia i història de l’art de segon de batxillerat vam rebre la visita de la Marta, la Laia i el César, professores del camp d’aprenentatge de la Vall de Boí, on vàrem passar tres dies el passat octubre. L’objectiu de la visita era mostrar-los el seguiment que hem fet durant el curs dels conceptes apresos allà. Així doncs, les alumnes vam realitzar una presentació de les diferents activitats que hem dut a terme, a la que es van sumar les alumnes de la branca de social i humanitats de primer de batxillerat, qui es van mostrar d’oients, juntament amb d’altres professors. En primer lloc, vam presentar el projecte Aprendre a identificar i descriure el paisatge, els seus valors i la necessitat de protegir-lo , en què vam sortir fora l’aula per visualitzar els pòsters realitzats del Lluçanès sud i l’Alt Ter.  Seguidament, els v...

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Catalunya.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori. Entrevista a Jörn   realitzada per Berta Baucells En Jörn és de Dublín, Irlanda. Va venir fa tres anys, el 2016 . En Jörn no forma part de cap onada migratòria ja que ell va venir per motius més personals.  M’ha explicat que va venir amb avió i va marxar d’a...

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Catalunya.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori. Entrevista a Dolors Cabrera   realitzada per Laura Solanich La Dolors Cabrera va traslladar-se de Jaén (Andalusia) a Berga (Catalunya) l’any 1950. Aquest any correspon a l’inici del segon corrent immigratori el que es registrà entre 1950 i 1977. Durant aques...

Migrar d'un país és un experiència sovint colpidora, fins i tot, quan la terra d'acollida et rep bé. Aquesta és la conclusió que podem extreure de les entrevistes que hem fet aquest tercer trimestre a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat. Cada un de nosaltres hem cercat una persona propera a nosaltres que hagi marxat del seu lloc d'origen per venir a viure al Osona.  Com ha estat el seu procés migratori, ha existit un xoc cultural, s'ha sentit ben acollit, ha patit situacions de discriminació, sent nostàlgia de la seva terra, ha conservat les seves tradicions.... aquestes són algunes de les preguntes que hem fet a les persones entrevistades amb l'objectiu de comprendre el procés migratori. Entrevista a Ilyas Azzarouali   realitzada per Joan Casas  Ilyas Azzarouali, juntament amb la seva família, va emigrar de Marroc a Espanya, durant la 3ra onada migratòria que comprèn els anys entre el 1998 i el 2010. Més concretament, va ser a l’any 2000, quan l’...