Geografia més enllà de les pau

  La Sanela Selmovich va marxar el 1993 de Bòsnia, el seu país natal. Amb tan sols sis anys d'edat, va haver d'afrontar la dura guerra de Bòsnia i Hercegovina i arribar com a refugiada de guerra a Barcelona. Actualment té trenta-quatre anys i està vivint a Torelló. A Bòsnia la Sanela tenia la seva vida, els seus amics, avis, tiets... però els va haver de deixar enrere per fugir de la violenta situació que s'estava vivint al seu país. A principis de la dècada del 1990, tres estats dels sis que formaven part de Iugoslàvia van decidir independitzar-se: Eslovènia, Croàcia i Bòsnia. El 1992, Bòsnia va convocar un referèndum i va proclamar la independència, el que va portar a una guerra civil entre els bosnis partidaris de separar-se (bosni-croates) i els que apostaven per quedar-se dins de Iugoslàvia (serbi-bosnis). Aquest conflicte es coneix com la Guerra dels Balcans (1991 - 1995), on van morir més de 130.000 persones i dos milions van haver de fugir, entre ells la Sanela. Als...

Quan parlem d’un Parc Nacional, generalment parlem d’ecosistemes poc alterats, tant a nivell geològic com de flora i fauna. Això és gràcies a la prohibició de realitzar-hi activitats econòmiques (tot i que pot haver-hi alguna excepció). Els Parcs Nacionals tenen un alt valor ecològic. A Catalunya l’únic Parc Nacional que hi trobem és el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que va ser declarat com a tal el 1955 i, a diferència dels Parcs Naturals, es regeix per les normatives estatals. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici consta de 10.230 hectàrees situades a terres lleidatanes, més concretament al terme municipal d’Espot, situat entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Aquest parc té dos tipus de relleu, formats per materials diferents: el granit i la pissarra. Aquests materials ja hi eren a l’era primària, i durant l’era terciària es van aixecar; el granit donant lloc a les arestes i les crestes més punxegudes, i la pissarra donant lloc als re...

Des de l'assignatura de Geografia vam aprendre a descriure un paisatge.  Per tal de fer-ho més fàcil, primer vam estudiar el medi físic de Catalunya de manera teòrica: el relleu, les xarxes hidrogràfiques, el clima, la vegetació... Un cop vam tenir el marc teòric, vam anar a fer dues classes a l'exterior per tal de consolidar més els conceptes. A la primera, vam agafar uns llibres de vegetació i vam anar a davant del Grau per fer la classe sobre vegetació a l'aire lliure. La segona, ens va servir per identificar nosaltres mateixos les diferents unitats de relleu, per això ens vam desplaçar fins a Lourdes.  Una de les activitats que vam realitzar va ser a partir d'un mapa de Catalunya en que es diferenciaven els diferents climes, basant-nos en tots els conceptes teòrics, identificar quina vegetació, relleu i caracteristiques climàtiques tenia cada zona.  Al cap d'uns dies, va venir la Judit Perarnau, tècnica de desenvolupament rural del Consorci del Lluçanès, per tal...

La Carmen Caravantes és d’un poble de Jaén, Andalusia. Va venir a Catalunya el 1965, embarassada de dos mesos de la seva segona filla. Va marxar de casa seva per anar-se’n a Barcelona sense conèixer ningú. Va venir amb un cotxe de viatgers, juntament amb el seu marit Manuel. Aquesta migració forma part de la segona onada migratòria que va haver-hi a Espanya. Quan van arribar a Barcelona, van llogar una habitació en una pensió per descansar i el seu home va sortir a buscar feina. En trobà descarregant sacs a la Sagrera. Per sort va trobar a un vell amic de Jaén, que vivia a Barcelona. El seu amic va decidir acollir-los a casa seva al barri de Verdum, fins que ells no trobessin un pis, ja que quan vivia al poble, el Manuel l’havia ajudat molt. Al seu poble d’origen la Carmen treballava de temporera i el Manuel tenia un forn. Van decidir venir perquè la situació que tenien era complicada. Van viure a Barcelona uns tres anys on el Manuel treballava com a forner, i la Carmen es va posar a n...

El Delta de l’Ebre, amb els seus 320 km de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més extens de Catalunya, i presenta una rica diversitat d’ambients (riu, mar, badies, platges, dunes, bosc de ribera, llacunes, illes fluvials, arrossars...) tot això permet que hi visqui una gran diversitat d'organismes adaptats als diferents hàbitats.  Aquesta riquesa biològica contrasta amb la profunda presència humana. A fi de fer possible l’harmonia entre els valors naturals i l’explotació per part de la població, la Generalitat de Catalunya va constituir l’any 1983 el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Per veure'n la presentació cliqueu aquí . Fet per Mariona Coma.

Migrar significa marxar de casa teva, deixar enrere el teus país o regió d'origen per començar de nou la teva vida a un altre lloc. Malauradament hi ha moltes persones que cada any han de marxar de casa seva, ja sigui per les males condicions laborals, la falta de recursos, o per la situació sociopolítica que es viu al seu país. En relació amb aquest últim punt, i per tal d’entendre de primera mà què suposa emigrar del teu país, el passat dissabte 10 d’abril, la Sofía Morán Rodríguez, immigrant veneçolana que viu a Catalunya, em va explicar la seva experiència. La situació socioeconòmica de Veneçuela en aquest moment és molt complicada. La Sofia i la seva família es van veure obligats a marxar de casa seva, perquè als seus pares, entre d’altres coses, els preocupava la formació acadèmica i les possibilitats laborals de la seva filla petita -la Sofia- l'única que encara havia de començar estudis universitaris. De manera que a l’any 2017, el seu pare va emigrar cap a Espanya, va ...

Des de la matèria de geografia hem estat realitzant un reportatge sobre el turisme al Lluçanès, amb l’objectiu d’entendre quina és la situació del sector actualment, i comparar-la amb el que ha passat a nivell de Catalunya, per tal d’entendre que el Lluçanès és un territori amb un potencial especial, a on el turisme si està desenvolupant d’una manera molt diferent a la resta de les zones del país. A partir d’aquí i per tal d’assolir el nostre objectiu, vam iniciar una recerca documental, mitjançant fonts digitals, per tal d’obtenir un marc  conceptual. A continuació vam dissenyar una sèrie d’entrevistes per obtenir informació de fonts primàries que ens poguessin donar la seva visió sobre el turisme al Lluçanès. De manera que la Mariona va entrevistar a l’Anna Mas, la persona que promociona el comerç i el turisme a Olost. La kaoutar va entrevistar a l’Irene Palou, encarregada de l’oficina de turisme de Prats de Lluçanès, i la Mercè Sucarrat, tècnica de desenvolupament local i turism...

Des de l’assignatura de geografia se’ns va plantejar realitzar un video documental sobre el comerç del Lluçanès, projecte amb l’objectiu d’aprendre i entendre el comerç del Lluçanès i quin impacte té aquest sobre el territori. A partir d'aquest objectiu, vam realitzar una extensa recerca, per tal d’establir una base de coneixements i així poder realitzar unes entrevistes amb criteri a professionals del sector. Vam buscar professionals d’aquest àmbit i ens vam posar en contacte amb la Montse Juvanteny, regidora d’Acció Social, Comerç i Patrimoni a Prats de Lluçanès, Joan Rubiralta, tècnic de promoció econòmica del consorci del Lluçanès, i Joan Clara, president de la unió de botiguers de Prats de Lluçanès. Al acabar de fer aquestes entrevistes, vam pensar que seria bona idea fer algunes preguntes als comerciants del Lluçanès, ja que al cap i a la fi, són ells els que viuen dia a dia el comerç del Lluçanès. Així doncs, vam parlar amb dos botiguers de Prats de Lluçanès i un de Santa...

Des de la matèria de geografia, els i les alumnes de 2n de batxillerat hem dut a terme un projecte que ha consistit en la realització d’una exposició mitjançant diversos plafons. Treball realitzat amb l’objectiu d’informar i donar a conèixer quins són els principals recursos ambientals (l’aigua, els boscos i els combustibles fòssils), els seus usos, quina és la seva disponibilitat tant a Espanya com a Catalunya, la problemàtica que genera la seva sobreexplotació, com afecta el canvi climàtic en el recurs, quines conseqüències genera aquesta situació per a la nostra salut i a la societat en general i, finalment, què podem fer nosaltres per contribuir a la millora de la situació. Una vegada definits els objectius, ens vam organitzar en tres grups, de manera que a cada equip se li va assignar un recurs. Cada grup va realitzar una extensa i profunda recerca del recurs, la qual va quedar plasmada en els diferents plafons. Un cop creats els plafons, hem gravat uns podcasts convertits en co...

  Els alumnes de Geografia de 2n de Batxillerat acompanyats de Santi Ponce -historiador, doctor i professor de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic -, hem reflexionat sobre el present, passat i futur del món rural.  Ha estat una xerrada molt interessant ja que a banda de repassar tots els canvis que ha viscut el nostre territori des del segle passat fins a l'actualitat, hem pogut revisar la situació present i encaminar-nos cap al futur amb un missatge molt optimista en relació al lloc on vivim, perquè en Santi ha afirmat que el medi rural conté parts de la solució del canvi de paradigma que estem vivint. Si ve ens ha fet qüestionar-nos si els Lluçanesos som més urbans que rurals,  ha identificat alguns elements que té el nostre territori com el coneixement del cicles naturals dels cultius, les llavors autòctones, oficis d'antany, ... que són, al seu entendre, patrimoni intangible de gran valor.  Patrimoni que ve de la tradició agrària del terr...