Investigem sobre la realitat agrària al Lluçanès

-

Podem parlar de desagrarització al Lluçanès?

Un dels blocs temàtics que treballem a la matèria de geografia de 2n de Batxillerat és les activitats econòmiques que es desenvolupen en un territori. Les primeres activitats estudiades són les del sector primari concretament l'agricultura i la ramaderia de Catalunya i Espanya. A les classes, hem parlat sobre l'evolució d'aquestes activitats i ens hem adonat que en molts territoris aquestes estan en retrocés sobretot pel que fa a la població ocupada i al percentatge que representen sobre el PIB. 
Aquestes dades ens han fet plantejar-nos si en el nostre territori, el Lluçanès també succeeix aquest fenomen anomenat desagrarització i per investigar-ho hem realitzat diverses entrevistes a persones relacionades amb aquestes activitats.  
  • Abel Peraire, ramader de Prats de Lluçanès
  • Jordi Llorens, ramader d'Olost  
  • Isaac Peraire, president del Consorci del Lluçanès 
  • Ramon Baucells membre del Lluçanès viu una entitat que s'ocupa de defensar el territori de les externalitats que genera la ramaderia intensiva.  
De la informació que hem obtingut d'aquestes entrevistes, hem realitzat un reportatge que presenta la realitat agrària en el nostre territori. 

reportatge activitat agrària al Lluçanès elaborat per Berta Baucells, Raúl Endrino, Pol Garcia i Gerard Llorens 
Ubicació: 08513 Prats de Lluçanès, Barcelona, Espanya

Entrades populars d'aquest blog

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

-
Quan parlem d’un Parc Nacional, generalment parlem d’ecosistemes poc alterats, tant a nivell geològic com de flora i fauna. Això és gràcies a la prohibició de realitzar-hi activitats econòmiques (tot i que pot haver-hi alguna excepció). Els Parcs Nacionals tenen un alt valor ecològic. A Catalunya l’únic Parc Nacional que hi trobem és el d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que va ser declarat com a tal el 1955 i, a diferència dels Parcs Naturals, es regeix per les normatives estatals. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici consta de 10.230 hectàrees situades a terres lleidatanes, més concretament al terme municipal d’Espot, situat entre les comarques del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Aquest parc té dos tipus de relleu, formats per materials diferents: el granit i la pissarra. Aquests materials ja hi eren a l’era primària, i durant l’era terciària es van aixecar; el granit donant lloc a les arestes i les crestes més punxegudes, i la pissarra donant lloc als re...
continua llegint ....

EL TURISME AL LLUÇANÈS

-
Imatge
Des de la matèria de geografia hem estat realitzant un reportatge sobre el turisme al Lluçanès, amb l’objectiu d’entendre quina és la situació del sector actualment, i comparar-la amb el que ha passat a nivell de Catalunya, per tal d’entendre que el Lluçanès és un territori amb un potencial especial, a on el turisme si està desenvolupant d’una manera molt diferent a la resta de les zones del país. A partir d’aquí i per tal d’assolir el nostre objectiu, vam iniciar una recerca documental, mitjançant fonts digitals, per tal d’obtenir un marc  conceptual. A continuació vam dissenyar una sèrie d’entrevistes per obtenir informació de fonts primàries que ens poguessin donar la seva visió sobre el turisme al Lluçanès. De manera que la Mariona va entrevistar a l’Anna Mas, la persona que promociona el comerç i el turisme a Olost. La kaoutar va entrevistar a l’Irene Palou, encarregada de l’oficina de turisme de Prats de Lluçanès, i la Mercè Sucarrat, tècnica de desenvolupament local i turism...
continua llegint ....

Exposició sobre l'ús i abús dels recursos naturals

-
Imatge
Des de la matèria de geografia, els i les alumnes de 2n de batxillerat hem dut a terme un projecte que ha consistit en la realització d’una exposició mitjançant diversos plafons. Treball realitzat amb l’objectiu d’informar i donar a conèixer quins són els principals recursos ambientals (l’aigua, els boscos i els combustibles fòssils), els seus usos, quina és la seva disponibilitat tant a Espanya com a Catalunya, la problemàtica que genera la seva sobreexplotació, com afecta el canvi climàtic en el recurs, quines conseqüències genera aquesta situació per a la nostra salut i a la societat en general i, finalment, què podem fer nosaltres per contribuir a la millora de la situació. Una vegada definits els objectius, ens vam organitzar en tres grups, de manera que a cada equip se li va assignar un recurs. Cada grup va realitzar una extensa i profunda recerca del recurs, la qual va quedar plasmada en els diferents plafons. Un cop creats els plafons, hem gravat uns podcasts convertits en co...
continua llegint ....